Els fets de 1964

L’operació del 16 d’octubre de 1964 canviarà l’equilibri de poder a l’Àsia Oriental i a tot el món, en general. La República Popular Xina va fer estellar la seva primera bomba atòmica, un dispositiu d’implosió d’urani-235 i amb un rendiment de 22 quilotones, a Lop Nor, al desert de Gobi. Amb aquest fet es va convertir en la cinquena nació que provava una arma nuclear després d’Estats Units, Rússia, Gran Bretanya i França. La primera prova va ser considerada tot un èxit. El govern comunista de Mao va anomenar aquesta operació projecte 596, ja que va ser iniciada el juny (mes 6) de 1959.

Rèplica de la bomba llançada sobre Lop Nor

Durant els anys següents els xinesos realitzaran una sèrie d’assajos addicionals per conèixer i millorar l’arma. Volien saber com era el dany que causava i, es per això, que deixaven animals i objectes prop del lloc de l’explosió per avaluar com era de letal. Mai s’ha calculat quantes persones van morir o van patir danys irreparables com a conseqüència d’aquestes accions. Només 6 mesos després, duran a terme una segona prova. Aquest cop es concentren en maniobres militars per avaluar la capacitat de defensa en una zona post-nuclear. No només era important l’arma, sinó que també calia lluitar dins la zona després de l’explosió. Mao sempre ha dit que “són els pobles i no les armes els que guanyen les guerres”, és per això que calia tenir un exèrcit preparat per combatre en la zona on havia estellat la bomba.

Desert de Lop Nor, lloc de prova del Projecte 596

Un any més tard Xina passa per un moment d’inestabilitat política a causa de la revolució cultural. Això fa que les idees del president Mao es converteixin en el camp de batalla per el control de Xina. Mentrestant, a Lop Nor es duu a terme un tercer assaig on s’afegeixen elements termonuclears. Com en assajos anteriors, els animals són els que experimenten en primer grau l’explosió. Es col·loquen gossos a la zona d’explosió que són exposats a l’impacte directe, i d’altres es protegeixen de la zona expansiva, així com també s’estudia la supervivència de les gallines. Els resultats s’examinen.

Els xinesos, dos anys després de la prova inicial, aconsegueixen llançar un míssil nuclear. Mentrestant, al nord augmenta la tensió amb la Unió Soviètica i els Estats units s’estan involucrant a la guerra. Finalment, el juny de 1967 Xina culmina les seves aspiracions nuclears quan prova un artefacte termonuclear autèntic amb èxit: una bomba d’hidrogen, la seva arma més terrible i mortífera.

El somni de Mao s’ha fet realitat. Després de més d’un segle d’humiliacions per part de potències estrangeres, Xina posseeix, ara, una arma que hauria d’assegurar la seva sobirania per sempre. Amb el temps, la possessió xinesa d’armes nuclears serà un factor clau per germanitzar-li un lloc permanent en el Consell de seguretat a les Nacions Unides i el reconeixement mundial com a superpotència emergent del segle XXI.

En els anys següents, Xina seguirà realitzant proves de bombes atòmiques i d’hidrogen. Amb un total de 45 detonacions suspenen, finalment, el seu programa d’assajos nuclears, el juny de 1996. Per els científics xinesos ha estat un viatge extraordinari que encara no ha acabat.

Imatge de l'explosió de la bomba de prova