El 6 d’agost de 1945 les forces
aèries d’Estats Units van llençar sobre la ciutat japonesa d’ Hiroshima la
primera bomba atòmica de la història, provocant així la mort d’unes 75.000
persones. Tot seguit, al cap de tres dies una segona bomba va caure sota la
ciutat de Nagasaki, causant, aquest cop, prop de 40.000 morts. En tan sols 3
dies, van morir més de 100.000 civils arran de les bombes nuclears i altres
milers més perdien la vida per culpa de les seqüeles de la radiació.
Al novembre de 1945, un cop ja
acabada la Segona Guerra Mundial, Estats Units, Canadà i Gran Bretanya van
advertir del perill que suposava que diversos països tinguessin els
coneixements teòrics per fabricar armes atòmiques. Tot seguit, van anunciar que
la Unió Soviètica ja havia detonat una bomba atòmica.
A partir d’aquí, va començar una
lluita entre estatunidencs i soviètics per tal de veure qui perfeccionava més
les seves armes de destrucció massiva. Poc a poc, es van anar afegint més
països en aquesta carrera per la fabricació d’armes nuclears: Gran Bretanya
(1952), França (1960) i finalment Xina (1964) van realitzar les primeres
proves.
El cas de Xina com a potència
nuclear és molt especial, ja que hi va
haver una revolució que va portar al partit comunista xinès al poder en octubre
de 1949. Aquest va ser un fet inesperat per Estats Units, la Unió Soviètica,
Gran Bretanya i França.
A mesura que Xina va anar
desenvolupant-se com a una gran potència nuclear es va adherir als diferents
acords internacionals pel control d’armes nuclears.
 |
| Explosió de la bomba de prova del projecte 596 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada